YASMINA REZA

 

Què passa quan les bones maneres i els codis s’ensorren? Per què només som capaços de defensar el que és nostre, sense entendre ni compartir allò que ens és aliè? Què passa quan els pares son pitjors que els fills? Yasmina Reza fa que un dels personatges doni la resposta i escriu: “Jo crec en un Déu carnisser. És ell qui ens governa sense solució de continuïtat, des de la nit dels temps”. Yasmina Reza planteja una guerra sense morts. Una batalla en la qual l’agressivitat, la competitivitat, la manca de compassió i la crueltat son els principals ingredients i la rialla de l’espectador n’és el contrapunt necessari. Un nen li trenca dues dents a un altre en una baralla infantil. Els pares parlen sobre el que ha passat. Somriures i bones paraules al principi entre cafès, flors i pastissos de poma (i pera). Al final dolor que fa olor de derrota. Cal quedar-se amb els nens i la seva manera més fàcil i sincera de resoldre les coses.

Direcció general Lluís Tusell
Verònica (mare del nen agredit) Laura Carlús
Miquel (pare del nen agredit) Joan Carles Chordà
Anna (mare del nen agresor) Juani Torio
Alan (pare del nen agresor) Eduard Lluís
Llum i so Vanessa Parra Óscar Altafaja
Traspunt Noelia Pérez Francesc Vilaró
Escenografia GAT