Escuadra hacia la muerte

ALFONSO SASTRE

Per uns aquesta és una obra antimilitarista, un crit contra la guerra; per altres, tot el contrari, un elogi de la disciplina i la severitat militar.

Els personatges viuen una peripècia individual i col·lectiva, en la qual, si més no, es conjuminen aquestes tres qüestions: L’absurditat de la guerra, la contraposició de dos principis que, en els seus darrers extrems, són anàloga mesura destructors de l’home i la seva llibertat i el conflicte de la culpabilitat i de la seva expiació.

La història d’aquesta comunitat es divideix en dos moments diferents que corresponen a les dues parts del drama. A la primera, Adolfo, Pedro, Luís, Andrés i Javier viuen subjugats pel poder de Gobán, que exerceix sobre ells l’autoritat absoluta i els obliga a viure dins d’un ordre igualment absolut.
A la segona part es reflecteix l’experiència contrària, la de l’anarquia que es revelarà en la mateixa mesura, alienant la llibertat. A poc a poc la col·lectivitat s’enfonsa malgrat els esforços de Pedro.