ALFONSO SASTRE

Per uns aquesta és una obra antimilitarista, un crit contra la guerra; per altres, tot el contrari, un elogi de la disciplina i la severitat militar.

Els personatges viuen una peripècia individual i col·lectiva, en la qual, si més no, es conjuminen aquestes tres qüestions: L’absurditat de la guerra, la contraposició de dos principis que, en els seus darrers extrems, són anàloga mesura destructors de l’home i la seva llibertat i el conflicte de la culpabilitat i de la seva expiació.

La història d’aquesta comunitat es divideix en dos moments diferents que corresponen a les dues parts del drama. A la primera, Adolfo, Pedro, Luís, Andrés i Javier viuen subjugats pel poder de Gobán, que exerceix sobre ells l’autoritat absoluta i els obliga a viure dins d’un ordre igualment absolut.
A la segona part es reflecteix l’experiència contrària, la de l’anarquia que es revelarà en la mateixa mesura, alienant la llibertat. A poc a poc la col·lectivitat s’enfonsa malgrat els esforços de Pedro.

Direcció general Daniel Claramunt
Soldado Adolfo Lavin José Mª Diéguez
Soldado Pedro Recke José Diéguez
Soldado Luis Foz Isidre Gibert
Soldado Javier Gadda Dionís De Ancos
Soldado Andrés Jacob Albert Julià
Cabo Goban Daniel Claramunt
Apuntadores Asun Bardají – Carles Morata 
Maquillatge Mari Carmen Canalejo Utilleria Albert Julià
Llum i efectes A. Esclasans Traspunt Esther Buscarons
Decoració i ambientació Rafael De Haro – Juan Manuel Prongué –Isidre Gibert